El 10 de maig de 2002, un grup de ciutadans de Cuba encapçalats per Oswaldo Payá varen tirar endavant una iniciativa sense precedents a la recent història cubana, que va deixar bocabadat el món democràtic sencer. Aquesta iniciativa anomenada “Proyecto Varela” va consistir a presentar davant l’Assemblea Nacional de Poder Popular de Cuba un projecte de referèndum avalat per més de 10.000 signatures (el mínim exigit per la llei), amb la intenció de donar veu als cubans, utilitzant una via prevista per la pròpia Constitució, per tal de reivindicar drets com la llibertat d’expressió, reunió, associació, iniciativa econòmica, llibertat religiosa, i l’amnistia per als presos polítics.
El “Proyecto Varela” ha estat, per a molts cubans, una forma d’abandonar la por i donar un primer pas cap a la llibertat d’expressió. És una proposta de canvi des de dins del país, una proposta de transformació des de la base, des del ciutadà, per tal de donar la paraula al poble. Allò que ha aconseguit el “Proyecto Varela” és que els demòcrates cubans vagin desvetllant la consciència ciutadana adormida per cinquanta anys de manipulació i de discurs totalitari governamentals.
La lluita que fa mig segle es va lliurar contra el dictador Fulgencio Batista pretenia el retorn de la constitucionalitat i les llibertats al país. Tanmateix, Castro i els seus acòlits, embolcallats amb eslògans tan grandiloqüents com enganyosos i buits de contingut, varen instaurar una dictadura militar especialment repressiva de tota llibertat pública i individual, també en l’esfera de llibertat més íntima i personal com ara la religiosa, tancant les escoles cristianes i restringint la pràctica pública i les manifestacions de la fe. Cuba es va convertir així en un país que ignora la rellevància de la dignitat de la persona humana com a eix principal de la Història i el progrés; en un país que viu molt per sota de les seves possibilitats materials i espirituals.
Què va succeir amb aquesta iniciativa “Proyecto Varela”? Doncs que l’Estat cubà respongué amb una farsa de referèndum i empresonant una setantena dels seus principals promotors.
Oswaldo Payá ha rebut tots els premis internacionals imaginables a la defensa dels drets humans i de les llibertats públiques i privades. Tots els premis i medalles possibles, inclòs el Sajarov, a la defensa de la dignitat de l’home. El preu personal que Oswaldo Payá ha pagat per tots aquests reconeixements, inclosa la nominació al Nobel de la Pau, ha estat cinc dècades d’assetjament continu pel règim cubà, camps de treball, campaments de càstig, presó, arrest domiciliari, registres i saquejos de la seva llar, submissió a un seguiment constant, telèfon intervingut, pintades amenaçadores a la façana de casa seva; tot l’aparell de l’Estat dedicat a fer-li la vida impossible. Casat i amb tres fills, ha rebutjat les nombroses ofertes per a gaudir d’una vida còmoda fora de l’illa.
Oswaldo Payá, 58 anys, veí de l’Havana, fundador del Movimiento Cristiano de Liberación y redactor del “Proyecto Varela”; una vida lliurada a la defensa de la dignitat humana: un referent universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada