DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA I GLOBALITZACIÓ.

La globalització és un procés d’interconnexió financera, econòmica, social, política i cultural a nivell planetari, accelerat per les tecnologies de la informació i comunicació, amb un gran potencial per fomentar el benestar econòmic i promoure les relacions humanes.

En aquest sentit, podríem dir ja d’antuvi, que la globalització és una vocació de la Doctrina Social de l’Església (DSE), en tot allò que suposa un impuls unificador de la família humana, la possibilitat de major creació de riquesa, i de distribuir-la de forma més justa entre totes les persones del món. És també una oportunitat per a l’intercanvi cultural, per a l’enriquiment espiritual, i una passa endavant cap a una humanitat en comunió.

Ara bé, la DSE, alhora, adverteix que únicament una globalització que tingui l’ésser humà i la seva dignitat com a referència durà la família humana a majors quotes de cohesió i benestar. Dit d’una altra manera: una globalització economicista, que només vetlli pel guany immediat, que no respecti les diferents cultures, que utilitzi la persona com a mitjà i no la concebi com a fi, que doni preeminència a les finances sobre la producció, que prescindeixi dels principis de solidaritat i de subsidiarietat, que potenciï l’economia virtual sobre la real, que imposi els macroprojectes de tal manera que deixi sense espai als microprojectes, que estengui el relativisme moral a través dels mitjans de comunicació de masses, que no tingui en compte totes les dimensions de l’ésser humà, i que augmenti les diferències entre una minoria cada cop més rica i una majoria cada cop més empobrida, aquesta globalització, portaria a la destrucció de la família humana i fora absolutament contrària a la nostra dignitat de persones.

Per tant, la globalització, segons la DSE, és una gran oportunitat per la Humanitat si s’orienta en la direcció de la comunió universal, i una gran amenaça si pren el camí de l’intercanvi salvatge i les finances especulatives, i de l’obsessió en la maximització instantània i excloent del benefici.

Per la DSE, la globalització ha d’entendre’s com un procés socioeconòmic, però sobretot cultural i humà; i considera que hem d’esforçar-nos per afavorir una orientació cultural,  personalista i comunitària, oberta a la transcendència, del procés d’integració planetària. Per treure’n el millor d’aquest procés globalitzador, caldrà disposar d’una regulació global bàsica consensuada per tots els pobles de la Terra, en la línia de la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea, que es fonamenti en aquells trets essencials presents en tota cultura i que anomenem llei natural. Alhora, caldrà reforçar el paper de les institucions internacionals, de les autoritats i tribunals d’àmbit global, per tal que la implementació d’aquesta regulació sigui un fet.

De la mateixa manera que l’Economia Social de Mercat demana una regulació del lliure mercat per tal que doni els millors fruits de què és capaç, sense caure ni en l’economicisme, ni en la massificació, ni en la proletarització, aprofundint en una economia amb valors, moral i humana, compatible amb una societat cohesionada; la DSE considera necessària una regulació de la globalització per tal de garantir que aquest procés ofereixi un balanç clarament positiu quant al grau de desenvolupament humà, la creació i redistribució justa i equitativa de la riquesa, el sorgiment d’una societat global sense bosses d’exclusió social ni de pobresa, amb un nivell òptim de solidaritat i de subsidiarietat, i centrada en la dignitat de la persona i el valor de la vida, fonaments d’una cultura veritablement humana.

L’economia i les finances han de ser utilitzades de manera ètica per crear les condicions adequades pel desenvolupament de l’home i dels pobles. Tot el sistema financer ha de tenir com a finalitat el sosteniment d’un veritable desenvolupament. Els agents financers han de redescobrir el fonament ètic de la seva activitat. Cal revisar profundament el sistema financer mundial i adaptar les institucions internacionals a les exigències del món actual.  Les finances han d’estar al servei del treball i de l’economia real.

Alhora, la DSE també aposta per una globalització respectuosa amb el medi ambient.  L’aliança entre l’ésser humà i el medi ambient ha de ser reflex de l’amor creador de Déu, del qual procedim i cap el qual caminem.

La globalització demana un ordenament internacional que estableixi un ordre social que relacioni les esferes moral, social, política, econòmica i civil, tal i com ja preveu l’Estatut de les Nacions Unides.

En resum, per la DSE, la globalització és un fenomen multidimensional i polivalent que ha de ser comprès en la diversitat i en la unitat de totes les seves dimensions (en cap cas, com una qüestió exclusivament econòmica), i que cal orientar en termes d’humanitat, comunió i participació.