L'ALTERNATIVA SOCIALCRISTIANA

 Al bell mig d’aquesta crisi econòmica devastadora que colpeja les famílies, en especial les més humils, amb tantes mares i pares sense feina; ara que tots semblem assumir amb el cap cot l’imperi sense ànima del gran capital global i que la lògica del mercantilisme ferotge sembla haver-se instal·lat en les nostres vides com a veritat rebel·lada; ara que la por i el desconcert paralitzen tantes persones arreu i la desorientació moral sovinteja; ara que el neoliberalisme més radical se’ns presenta com a realitat incontrovertible i irreversible; ara ..., ara és el moment d’alçar la veu per defensar que les coses no han de ser així per força, que un món millor és al nostre abast, i que hi ha alternativa: el pensament socialcristià.

En efecte, la democràcia cristiana presenta una esmena a la totalitat a aquesta societat economicista, mercantilitzada fins l’extrem, inestable, escèptica, deshumanitzada, resignada, desvaloritzada, individualista i profundament injusta que ens empetiteix.

Front aquesta realitat que se’ns presenta com la única possible, el  pensament socialcristià, fonamentat en el humanisme cristià, ens encoratja a treballar de valent per la dignitat, la llibertat, la integritat, la unicitat i la responsabilitat de les persones; a tenir cura de les famílies com a comunitat bàsica i escola de solidaritat humana i de sociabilitat; a no cedir davant l’escepticisme pragmàtic; a prioritzar el treball sobre el capital; a atorgar una dimensió veritablement social a la propietat privada; a no sotmetre’ns a la injusta dinàmica del mercat creadora de grans concentracions de riquesa i, alhora, de bosses de marginalitat i exclusió social; a crear una economia social de mercat on la política econòmica es relligui de forma indestriable amb la social, i a  introduir-hi criteris clars de solidaritat i fraternitat envers els més febles.

Una societat amb la fraternitat com a element central, on l’amistat cívica n’és la protagonista, farcida de projectes socials que vinculen i enforteixen la comunitat; que humanitza la justícia social; que fa del cosmopolitisme una actitud ètica; que supera la falsa bipolaritat esquerra-dreta i la substitueix pel personalisme comunitari; amb una societat civil forta on el capital social constitueix la veritable riquesa de les nacions; i que no s’hipoteca pel curt termini sinó que té una clara visió de futur; una societat així és possible.

El pensament socialcristià suposa també una determinada manera de fer política: sempre respectuosa, argumentada, atenta a les veritables preguntes i reptes del nostre temps, a la recerca del major consens, propera a les persones i a les famílies, arrelada en la fraternitat i l’amistat cívica, ferma en les conviccions, plena de compromís i acció, creadora de comunitat, i amb esperit constant de renovació.

Apressem-nos, doncs, a construir entre tots i de debò, una societat fonamentada en els principis i els valors del humanisme cristià. Hi ha molt a fer. Hi ha alternativa.