La crisi que patim té el seu origen en la preeminència del mercat sobre la política, del rèdit econòmic individual desproporcionat sobre la persona i la comunitat, del mitjà sobre el fi. Per això, només ens en sortirem si front al tecnicisme, el pragmatisme i la tecnocràcia som capaços d’oposar-hi la política en majúscules.
És en l’àmbit de la política on trobarem el camí per maximitzar el bé comú, per fer societat, i relligar tot allò que la crisi ha trinxat. Fer política, una política travada amb l’ètica, fer societat, sotmetre el mercat a les necessitats integrals de la persona i de la comunitat, és la millor manera de deixar enrere aquesta crisi.
I és en el camp de la política, on els països desenvolupats tenim una gran oportunitat de proposar una economia global basada en la responsabilitat social, el principi de reciprocitat i el servei a les persones, en la línia del que es coneix com a “economia social de mercat, global i sostenible”. No es tracta d’una teoria econòmica, sinó d’una teoria política de caire transversal, que considera els aspectes socials, econòmics i ambientals com un tot inseparable, i que ha demostrat la seva capacitat per bastir societats socialment cohesionades, que gaudeixen d’un creixement econòmic estable i sostenible al llarg dels anys, i creadores d’una igualtat d’oportunitats real i efectiva. L’objectiu no seria altre que propiciar una economia mundial orientada al desenvolupament humà, que lluny de fer de les persones mers factors econòmics, les tingui com a finalitat última en la seva vessant material i espiritual.
Aquest escenari no és tant una destinació com un camí a recórrer, un corrent de fons que hauria d’orientar cada cop més les relacions polítiques, socials, econòmiques i financeres globals. Fora ingenu desconèixer que és un camí costerut. Però aquest és el relat polític que, des d’un punt de vista socialcristià, pot donar sentit als esforços que hem de fer en aquest moment de dificultats.
Els instruments concrets per avançar cap a un sistema de relacions econòmiques més justes i estables, al servei de les persones, seran diversos: acords internacionals contra el dumping social i ambiental, una taxació més homogènia entre les rendes del treball i el capital, regulació adient dels fluxos financers globals, impuls de l’economia cooperativa, desburocratització, incentius a l’esforç i a l’excel·lència, consolidació i aprofundiment de la participació democràtica, major participació dels treballadors en els òrgans de decisió de les empreses, redistribució del treball, polítiques fiscals coordinades, millora del sistema educatiu, major integració entre el món educatiu i el món del treball, aposta ferma per l’emprenedoria, entre molts altres; però, per sobre del detall i de l’articulació concreta d’unes mesures, només ens en sortirem si tenim clar a quina societat aspirem, si sabem a on anem, i, per sobre de tot, si tenim present que la resposta la trobarem en el terreny de joc de la política, prestigiant la política, fent política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada